L'accentuació

L'accentuació

Matthew T

1. Totes aquestes paraules porten accent a la vocal tònica. Poseu-l’hi.

cantarè                comité                 mossèn               café                       aprén

entén                 puré                      alé                        pagés                    imprés

irlandès              cinqué                  només                entés                    també

consomé             congrés              gairebé               faré                       interés

això                       ressò                  boiros                  afició                   ambdós

espós                   presó                    arròs                    cotó                      refós

exclós                 allò                       però                      sinó                      curiòs

talós                     gloriós                 repós                    difós                     inclós

2. Les paraules següents són totes agudes. Poseu l’accent a les que n’hagin de portar.

riuet                      colliu                     demà                    permís                 aniràn

algún                    llumins                  Ramón                 porro                    avís

així                         crostò                   votació               aniréu                  Ferran

procés                 respón                    cigró                   campió                espaí

3. Aquestes són totes planes. Accentueu les que calgui.

corriem                déies                    teléfon                           débil                     reiem

escrivia                origens                parlàvem                      orfé                       fessin

xèrif                      llapis                     avisaven                       núvol                    diguessiu

feieu                     cantàveu             fenómen                        sortieu                  cérvol

4. En aquesta llista de paraules només les esdrúixoles porten accent. Poseu-l’hi.

Grècia                 espaiosa              patiria                   trajectòria                   mengessin

artilleria             pòlvora               Letónia                 policia                           càmera

académia           església               pertinent              ferestega                      origen

palauet                hostilitat             ciéncia                  exigua                            dolcissima

5. Com hauríem d’escriure correctament aquestes paraules tenint en compte la posició de la síl·laba tònica? Poseu-hi els accents que calguin.

Hockey             Olimpiades         Dioptria                Xassis                      Elit

Xandall              Medul·la             Viking                    Réptil                     Perióde

Atmosfera          Interfon            Pneumonia          Termostat             Tulipa

Isobara               Missil                  Fútbol                     Téxtil                    Omoplat

6. En aquestes frases hi falten tot d’accents diacrítics. Poseu-los-hi.

1. El meu net te un òs de la mà mes llarg del que es normal.

2. Si ara em dius que si que vens a fer la volta al món no se pas que et puc dir per no fer-la.

3. Te més són des que dorm com un soc ara que sap que no deu res.

4. Ha molt el sucre per endolcir la mousse de mores que ús vol oferir per postres.

5. Els bens de l’acusat sòn un pel més reduïts del que creu el seu advocat.

7. Accentueu el text següent. Tingueu en compte que hi falten 30 accents.

Abans-d’ahir no se que va passar, però només recordo que després d’arribar a casa vàrem asseure’ns al sofà perquè voliem veure que feien a la tele i ens varem adormir. I fins avui, que és dissabte, no ens hem despertat.

Jo em trobo bé, no obstant el mal de cap de que em ressento. El Ramòn, però, encara te són i és passeja per la masia com una anima que cerca repós. Que hauriem de dir que ens ha succeït? Per què hem dormit aquest munt d’hores? És potser perquè en l’últim apat que ferem haviem prés un café espés amb un gust estranyament curiòs?

8. I ara accentueu aquest altre en què en falten 27.

El cotxe es va aturar del tot al semàfor que hi ha a la cantonada dels carrers Corsega i Sicília. La Maria no sabia per què. I si no hi havia benzina al dipòsit? I si hi havia algún problema mecànic? Com que no sabia que fer, va trucar a la seva companyia d’assegurances amb l’estùpida pretensió que li poguessin resoldre el problema. Després de premer els números que indicava la targeta que li havien lliurat en contractar l’assegurança, va sonar una d’aquelles músiques que pretenen ser simpàtiques, però que poden fer perdre la paciencia a l’usuari més sofert del mòn. Finalment, li sembla sentir una veu amb un marcat accent francés, pero només li ho sembla, perquè amb la cridoria i els claxons dels conductors dels vehicles no podia sentir res. Allo era un caos!

9. Accentueu ara els fragments d’aquests llibres.

No tenia la funció sanitària ni tampoc la d’administrar cures propiament dites, sino que més aviat tenia una activitat hospitàlaria, en el sentit mes estricte de la paraula. L’hospital, a récer del monestir, acollia i alimentava homes i dones pobres, rodamons, pelegrins, infants abandonats i altres persones malaltes i de vida miserable.

Els religiosos del monestir de Sant Pere se’n feien càrrec i el gestionaven. El centre es mantenia en part gràcies als donatius de molts dels finats que per guanyar-se més de pressa el cel ho deixaven indicat així en els seus testaments.

Va ser un vespre, alla a l’hospital, mentre els monjos repartien el plat de pobres, quan una dona malalta i mig moribunda va estirar la maniga de l’hàbit de fra Basili per explicar-li el que havia vist.

El pont dels jueus, Martí Gironell

La primera cosa que Teresa Valldaura veie així que obri els ulls fou una tortora a l’ampit de la finestra. Mès petita que un colom, amb el plomatge de color de café amb llet i un collaret negre a mig coll. Quina desvergonyida. Una angoixa sobtada li estrenye el pit: el dia que Valldaura havia mort, una tortora havia parrupejat a la finestra. Sabe que era una tortora perquè la Sofia digue: “Miri, mama, una tortora. Tan salvatges que son…” No se n’havia recordat mai més. La tortora, abans d’emprendre el vol, rigue. La Teresa es frega els ulls, es posa una mà davant de la boca per ofegar un badall i a l’últim es toca els genolls: de fusta. Quan estaria a punt d’emprendre el gran viatge, li agradaria cremar-ho tot: que tot el que havia estimat, mobles, arbres, casa, moris ences. Purificat. Fora records!

Mirall trencat, Mercè Rodoreda

Aquell any [1988], l’autor angloindi Salman Rushdie va publicar la seva quarta novel·la, Els versos satanics (la versio catalana va sortir l’any següent). El títol feia referéncia a un suposat afegito fet pèl profeta Muhàmmed a un capitol de l’Alcora, segons el qual era permissible venerar tres deesses preislàmiques, trencant així el monoteisme pur del llibre sagrat. Aquesta referéncia, lligada a un capítol que dona una versió gens ortodoxa de la vida del profeta, va ser suficient perquè l’India, pais amb una important minoria musulmana, prohibis el llibre tan sols dues setmanes després de la seva publicaciò. Tot seguit, els musulmans britànics van demandar l’editorial londinenca, i deu països islamics mes van seguir l’exemple indi i el van prohibir.