1. Totes aquestes paraules porten accent a la vocal tònica. Poseu-l’hi.
cantaré comitè mossèn cafè aprèn
entén puré ale Pagès imprès
irlandès cinquè nomes entès també
consomé congres gairebé faré interès
això ressò boirós afició ambdós
espòs presó arròs coto refós
exclòs Alló Peró sinó curiós
talòs gloriós repòs difós inclòs
2. Les paraules següents són totes agudes. Poseu l’accent a les que n’hagin de portar.
Rivet colliu demà permís aniran
algun llumins Ramon porro avis
així crostó votació anireu Ferran
Procés respon cigró campió espai
3. Aquestes són totes planes. Accentueu les que calgui.
corríem deies telefon dèbil rèiem
escrivia orígens parlàvem orfe fessin
xerif llapis avisaven núvol diguéssiu
fèieu cantàveu fenomen sortíeu cérvol
4. En aquesta llista de paraules només les esdrúixoles porten accent. Poseu-l’hi.
Grècia espaiosa patiria trajectòria mengessin
artilleria pólvora Letònia policia càmera
acadèmia església pertinent ferestega origen
palauet hostilitat ciència exigua dolcissima
5. Com hauríem d’escriure correctament aquestes paraules tenint en
compte la posició de la síl·laba tònica? Poseu-hi els accents que
calguin.
hoquei olimpíades diòptria xassís elit
xandall medul·la víking rèptil període
atmosfera intèrfon pneumònia termòstat tulipa
isòbara míssil futbol tèxtil omòplat
6. En aquestes frases hi falten tot d’accents diacrítics. Poseu-los-hi.
1. El meu net te un os de la ma mes llarg del que es normal.
2. Si ara em dius que si que vens a fer la volta al mon no se pas que et puc dir per no fer-la.
3. Te més son des que dorm com un soc ara que sap que no deu res.
4. Ha molt el sucre per endolcir la mousse de mores que us vol oferir per postres.
5. Els béns de l’acusat son un pel mes reduïts del que creu el seu advocat.
7. Accentueu el text següent. Tingueu en compte que hi falten 30 accents.
Abans-d’ahir no se que va passar, Peró nomes recordo que desprès
d’arribar a casa varem asseure’ns al sofà perquè volíem veure que feien a
la tele i ens varem adormir. I fins avui, que es dissabte, no ens hem
despertat.
Jo em trobo be, no obstant el mal de cap de que em ressento. El Ramon,
Peró, encara te son i es passeja per la masia com una anima que cerca
repòs. Que hauríem de dir que ens ha succeït? Per que hem dormit aquest
munt d’hores? Es potser perquè en l’ultim àpat que férem havíem pres un
cafè espès amb un gust estranyament curiós?
8. I ara accentueu aquest altre en què en falten 27.
El cotxe es va aturar del tot al semàfor que hi ha a la cantonada dels
carrers Còrsega i Sicília. La Maria no sabia per que. I si no hi havia
benzina al diposit? I si hi havia algun problema mecànic? Com que no
sabia que fer, va trucar a la seva companyia d’assegurances amb
l’estupida pretensió que li poguessin resoldre el problema. Desprès de
prémer els numeros que indicava la targeta que li havien lliurat en
contractar l’assegurança, va sonar una d’aquelles musiques que pretenen
ser simpatiques, Peró que poden fer perdre la paciencia a l’usuari mes
sofert del mon. Finalment, li sembla sentir una veu amb un marcat accent
frances, Peró nomes li ho sembla, perquè amb la cridoria i els claxons
dels conductors dels vehicles no podia sentir res. Allo era un caos!
9. Accentueu ara els fragments d’aquests llibres.
No tenia la funcio sanitaria ni tampoc la d’administrar cures propiament
dites, sinó que mes aviat tenia una activitat hospitalaria, en el
sentit mes estricte de la paraula. L’hospital, a recer del monestir,
acollia i alimentava homes i dones pobres, rodamons, pelegrins, infants
abandonats i altres persones malaltes i de vida miserable.
Els religiosos del monestir de Sant Pere se’n feien carrec i el
gestionaven. El centre es mantenia en part gracies als donatius de molts
dels finats que per guanyar-se mes de pressa el cel ho deixaven indicat
així en els seus testaments.
Va ser un vespre, alla a l’hospital, mentre els monjos repartien el plat
de pobres, quan una dona malalta i mig moribunda va estirar la maniga
de l’habit de fra Basili per explicar-li el que havia vist.
El pont dels jueus, Martí Gironell
La primera cosa que Teresa Valldaura veie així que obri els ulls fou una
tortora a l’ampit de la finestra. Mes petita que un colom, amb el
plomatge de color de cafè amb llet i un collaret negre a mig coll. Quina
desvergonyida. Una angoixa sobtada li estrenye el pit: el dia que
Valldaura havia mort, una tortora havia parrupejat a la finestra. Sabe
que era una tortora perquè la Sofia digue: “Miri, mama, una tortora. Tan
salvatges que son…” No se n’havia recordat mai mes. La tortora, abans
d’emprendre el vol, rigue. La Teresa es frega els ulls, es posa una ma
davant de la boca per ofegar un badall i a l’ultim es toca els genolls:
de fusta. Quan estaria a punt d’emprendre el gran viatge, li agradaria
cremar-ho tot: que tot el que havia estimat, mobles, arbres, casa, moris
ences. Purificat. Fora records!
Mirall trencat, Mercè Rodoreda
Aquell any [1988], l’autor angloindi Salman Rushdie va publicar la seva
quarta novel·la, Els versos satanics (la versio catalana va sortir l’any
següent). El titol feia referencia a un suposat afegito fet pel profeta
Muhàmmed a un capitol de l’Alcora, segons el qual era permissible
venerar tres deesses preislamiques, trencant així el monoteisme pur del
llibre sagrat. Aquesta referencia, lligada a un capitol que dona una
versio gens ortodoxa de la vida del profeta, va ser suficient perquè
l’India, pais amb una important minoria musulmana, prohibis el llibre
tan sols dues setmanes desprès de la seva publicacio. Tot seguit, els
musulmans britanics van demandar l’editorial londinenca, i deu països
islamics mes van seguir l’exemple indi i el van prohibir.
La vida després de Déu, Matthew Tree
