Matthew T
1. Totes aquestes paraules porten accent a la vocal tònica. Poseu-l’hi.
cantarè comité mossèn café aprén
entén puré alé pagés imprés
irlandès cinqué només entés també
consomé congrés gairebé faré interés
això ressò boiros afició ambdós
espós presó arròs cotó refós
exclós allò però sinó curiòs
talós gloriós repós difós inclós
2. Les paraules següents són totes agudes. Poseu l’accent a les que n’hagin de portar.
riuet colliu demà permís aniràn
algún llumins Ramón porro avís
així crostò votació aniréu Ferran
procés respón cigró campió espaí
3. Aquestes són totes planes. Accentueu les que calgui.
corriem déies teléfon débil reiem
escrivia origens parlàvem orfé fessin
xèrif llapis avisaven núvol diguessiu
feieu cantàveu fenómen sortieu cérvol
4. En aquesta llista de paraules només les esdrúixoles porten accent. Poseu-l’hi.
Grècia espaiosa patiria trajectòria mengessin
artilleria pòlvora Letónia policia càmera
académia església pertinent ferestega origen
palauet hostilitat ciéncia exigua dolcissima
5. Com hauríem
d’escriure correctament aquestes paraules tenint en compte la posició
de la síl·laba tònica? Poseu-hi els accents que calguin.
Hockey Olimpiades Dioptria Xassis Elit
Xandall Medul·la Viking Réptil Perióde
Atmosfera Interfon Pneumonia Termostat Tulipa
Isobara Missil Fútbol Téxtil Omoplat
6. En aquestes frases hi falten tot d’accents diacrítics. Poseu-los-hi.
1. El meu net te un òs de la mà mes llarg del que es normal.
2. Si ara em dius que si que vens a fer la volta al món no se pas que et puc dir per no fer-la.
3. Te més són des que dorm com un soc ara que sap que no deu res.
4. Ha molt el sucre per endolcir la mousse de mores que ús vol oferir per postres.
5. Els bens de l’acusat sòn un pel més reduïts del que creu el seu advocat.
7. Accentueu el text següent. Tingueu en compte que hi falten 30 accents.
Abans-d’ahir no
se que va passar, però només recordo que després d’arribar a casa vàrem
asseure’ns al sofà perquè voliem veure que feien a la tele i ens varem
adormir. I fins avui, que és dissabte, no ens hem despertat.
Jo em trobo bé,
no obstant el mal de cap de que em ressento. El Ramòn, però, encara te
són i és passeja per la masia com una anima que cerca repós. Que hauriem
de dir que ens ha succeït? Per què hem dormit aquest munt d’hores? És
potser perquè en l’últim apat que ferem haviem prés un café espés amb un
gust estranyament curiòs?
8. I ara accentueu aquest altre en què en falten 27.
El cotxe es va
aturar del tot al semàfor que hi ha a la cantonada dels carrers Corsega i
Sicília. La Maria no sabia per què. I si no hi havia benzina al
dipòsit? I si hi havia algún problema mecànic? Com que no sabia que fer,
va trucar a la seva companyia d’assegurances amb l’estùpida pretensió
que li poguessin resoldre el problema. Després de premer els números que
indicava la targeta que li havien lliurat en contractar l’assegurança,
va sonar una d’aquelles músiques que pretenen ser simpàtiques, però que
poden fer perdre la paciencia a l’usuari més sofert del mòn. Finalment,
li sembla sentir una veu amb un marcat accent francés, pero només li ho
sembla, perquè amb la cridoria i els claxons dels conductors dels
vehicles no podia sentir res. Allo era un caos!
9. Accentueu ara els fragments d’aquests llibres.
No tenia la
funció sanitària ni tampoc la d’administrar cures propiament dites, sino
que més aviat tenia una activitat hospitàlaria, en el sentit mes
estricte de la paraula. L’hospital, a récer del monestir, acollia i
alimentava homes i dones pobres, rodamons, pelegrins, infants abandonats
i altres persones malaltes i de vida miserable.
Els religiosos
del monestir de Sant Pere se’n feien càrrec i el gestionaven. El centre
es mantenia en part gràcies als donatius de molts dels finats que per
guanyar-se més de pressa el cel ho deixaven indicat així en els seus
testaments.
Va ser un vespre,
alla a l’hospital, mentre els monjos repartien el plat de pobres, quan
una dona malalta i mig moribunda va estirar la maniga de l’hàbit de fra
Basili per explicar-li el que havia vist.
El pont dels jueus, Martí Gironell
La primera cosa
que Teresa Valldaura veie així que obri els ulls fou una tortora a
l’ampit de la finestra. Mès petita que un colom, amb el plomatge de
color de café amb llet i un collaret negre a mig coll. Quina
desvergonyida. Una angoixa sobtada li estrenye el pit: el dia que
Valldaura havia mort, una tortora havia parrupejat a la finestra. Sabe
que era una tortora perquè la Sofia digue: “Miri, mama, una tortora. Tan
salvatges que son…” No se n’havia recordat mai més. La tortora, abans
d’emprendre el vol, rigue. La Teresa es frega els ulls, es posa una mà
davant de la boca per ofegar un badall i a l’últim es toca els genolls:
de fusta. Quan estaria a punt d’emprendre el gran viatge, li agradaria
cremar-ho tot: que tot el que havia estimat, mobles, arbres, casa, moris
ences. Purificat. Fora records!
Mirall trencat, Mercè Rodoreda
Aquell any
[1988], l’autor angloindi Salman Rushdie va publicar la seva quarta
novel·la, Els versos satanics (la versio catalana va sortir l’any
següent). El títol feia referéncia a un suposat afegito fet pèl profeta
Muhàmmed a un capitol de l’Alcora, segons el qual era permissible
venerar tres deesses preislàmiques, trencant així el monoteisme pur del
llibre sagrat. Aquesta referéncia, lligada a un capítol que dona una
versió gens ortodoxa de la vida del profeta, va ser suficient perquè
l’India, pais amb una important minoria musulmana, prohibis el llibre
tan sols dues setmanes després de la seva publicaciò. Tot seguit, els
musulmans britànics van demandar l’editorial londinenca, i deu països
islamics mes van seguir l’exemple indi i el van prohibir.
