divendres, 24 d’abril del 2015

Preparam Sant Jordi

  1. El 23 d'abril serà el dia del llibre. Cerca informació sobre aquest dia i la penges al teu blog.

 És el dia dels enamorats, i per això des del segle XV és costum regalar una rosa vermella «com la sang» a l'estimada. A la dècada del 1930 s'hi afegeix el costum de regalar un llibre al noi, amb motiu del dia del llibre. El mateix dia també és la Diada Nacional de l'Àrago.

        2. Explica la llegenda de Sant Jordi. Penja imatges al teu blog.

Hi havia un drac que ataca el regne. Morts de por, els habitants van decidir lliurar-cada dia dos anyells al drac per satisfer la seva gana i que no ataqués la vila. Però quan els animals van començar a escassejar es va decidir enviar una persona -escollida per sorteig- i un be. Aquella família que veia com un membre era devorat pel drac rebia, a canvi, tot tipus de riqueses com a compensació.A partir d'aquí, hi ha dues versions de la llegenda: d'una banda, que el poble es va cansar de que cap membre de la família reial fos enviat i que per tant havia de ser la princesa qui va ser devorada i, de l'altra, que un dia va ser la princesa l'escollida per sorteig per acompanyar al be. Sigui com sigui, de camí fins a la cova del drac, la princesa es va trobar al cavaller Jordi i aquest, matant al drac clavant-li la seva espasa, la va rescatar. De la sang que va brollar del cos sense vida del monstre va néixer una rosa vermella que el cavaller li va lliurar la princesa.El rei va oferir al cavaller totes les riqueses a imaginar, però ell va preferir que es repartissin entre els habitants del regne. A més, es va construir una església en el seu nom, de la qual brollava una aigua miraculosa que era capaç de curar els malalts.Per això, a Catalunya, Balears i en parts de la Comunitat Valenciana és costum cada 23 d'abril que els homes regalin roses a les dones, com si d'un cavaller i una princesa es tractaran. Elles els regalen un llibre, recordant l'enterrament i defunció respectivament de dos grans de la literatura europea, Cervantes i Shakespeare, i un altre hispanoamericà, Inca Garcilaso.Santurce, a Biscaia, prové de l'evolució romanç i la influència del basc de Sant Jordi, tal com era anomenat en llatí a l'Alta Edat Mitjana. Aquesta denominació era estranya en l'entorn, ja que no és normal trobar en aquesta província topònims amb aquest origen ni una especial relació amb la figura d'aquest sant. De fet, se sol explicar des de la llegenda aquesta singularitat, atribuint l'origen del nom de Santurce a alguns monjos anglesos assentats en el llogaret que van fundar un monestir dedicat a Sant Jordi.Sigui com sigui, Santurce ha tingut sempre com a patró a Sant Jordi i en el seu honor se celebren, des de temps antiquíssims, el 23 d'abril les Festes de Sant Jordi.

        3. Comenta els poemes que t'he presentat aquí baix. N'expliques el contingut. També n'has d'afegir l'opinió personal.
1.trata de que son arbres que lis agraderien ser llibres pero que mai u seran.
2.a mi m'agrada mes el primer que el segon.els segon no m'agradat tant.


Festegem el Dia del Llibre: de l'arbre al llibre, del llibre a la poesia


Hi ha arbres que mai seran llibres -il. Alireza Darvish-
Acabem de llegir els darrers poemes de la nostra amiga poetessa Isabel Barriel i els volem compartir amb tots vosaltres. La seva temàtica al voltant del llibre ens han portat a algunes reflexions i preguntes -segur que a vosaltres us en sorgeixen encara més-. Els llibres, en totes les seves diferents formes i suports al llarg de la història, són un pilar fonamental per a la nostra cultura, la nostra formació, el desenvolupament personal i col·lectiu.
Els llibres i la lectura, són els protagonistes dels tres poemes infantils d'Isabel Barrielque us invitem a llegir.

De l'arbre al paper i del paper al llibre (al menys això era fins ara). Els arbres són monuments vegetals de la naturalesa i han estat al llarg de molts anys base de la nostra cultura escrita. Però no tots els arbres acaben sent llibres. Quines històries no escrites encara amagaran?

Hi ha arbres que mai seran llibres,
hi ha arbres que guarden històries
entre el silenci i les queixes del tronc,
a l'ombra de les seves branques,
amagant sota terra les grans arrels...
Hi ha arbres que mai seran llibres.

Al llegir marquem la pàgina on s'aturem amb un punt, és un silenci que respecta el ritme de la lectura. Cada lector i cada lectura tenen un ritme diferent. Un punt de llibre o marcapàgines és fonamental per als lectors.

L'harmonia de les lletres,
ritme del brodat sobre blanc,
punt de llibre,
marca, clau de pas.

Festa del llibre, festa de la lectura! -il. Paulina Morgan-

Finalment, tots els lectors i lectores tenen un dia de festa especial, el Dia del Llibre -23 d'abril- i això cal celebrar-ho de l' única manera que sabem fer-ho els lectors: regalant o autorregalant-se llibres i llegint.

El Dia del Llibre

Del núvol immens de les paraules
plouen sovint mots aïllats
sobre la terra fèrtil que has abonat.
Germinen versos,
poemes, contes i faules,
creixen històries,
creixen relats
i llegendes de temps passat...

I ara tens la collita al teu davant:
llibres que per Sant Jordi 
els carrers dels pobles han inundat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada