divendres, 24 d’abril del 2015
Preparam Sant Jordi
És el dia dels enamorats, i per això des del segle XV és costum regalar una rosa vermella «com la sang» a l'estimada. A la dècada del 1930 s'hi afegeix el costum de regalar un llibre al noi, amb motiu del dia del llibre. El mateix dia també és la Diada Nacional de l'Àrago.
2. Explica la llegenda de Sant Jordi. Penja imatges al teu blog.
Hi havia un drac que ataca el regne. Morts de por, els habitants van decidir lliurar-cada dia dos anyells al drac per satisfer la seva gana i que no ataqués la vila. Però quan els animals van començar a escassejar es va decidir enviar una persona -escollida per sorteig- i un be. Aquella família que veia com un membre era devorat pel drac rebia, a canvi, tot tipus de riqueses com a compensació.A partir d'aquí, hi ha dues versions de la llegenda: d'una banda, que el poble es va cansar de que cap membre de la família reial fos enviat i que per tant havia de ser la princesa qui va ser devorada i, de l'altra, que un dia va ser la princesa l'escollida per sorteig per acompanyar al be. Sigui com sigui, de camí fins a la cova del drac, la princesa es va trobar al cavaller Jordi i aquest, matant al drac clavant-li la seva espasa, la va rescatar. De la sang que va brollar del cos sense vida del monstre va néixer una rosa vermella que el cavaller li va lliurar la princesa.El rei va oferir al cavaller totes les riqueses a imaginar, però ell va preferir que es repartissin entre els habitants del regne. A més, es va construir una església en el seu nom, de la qual brollava una aigua miraculosa que era capaç de curar els malalts.Per això, a Catalunya, Balears i en parts de la Comunitat Valenciana és costum cada 23 d'abril que els homes regalin roses a les dones, com si d'un cavaller i una princesa es tractaran. Elles els regalen un llibre, recordant l'enterrament i defunció respectivament de dos grans de la literatura europea, Cervantes i Shakespeare, i un altre hispanoamericà, Inca Garcilaso.Santurce, a Biscaia, prové de l'evolució romanç i la influència del basc de Sant Jordi, tal com era anomenat en llatí a l'Alta Edat Mitjana. Aquesta denominació era estranya en l'entorn, ja que no és normal trobar en aquesta província topònims amb aquest origen ni una especial relació amb la figura d'aquest sant. De fet, se sol explicar des de la llegenda aquesta singularitat, atribuint l'origen del nom de Santurce a alguns monjos anglesos assentats en el llogaret que van fundar un monestir dedicat a Sant Jordi.Sigui com sigui, Santurce ha tingut sempre com a patró a Sant Jordi i en el seu honor se celebren, des de temps antiquíssims, el 23 d'abril les Festes de Sant Jordi.
3. Comenta els poemes que t'he presentat aquí baix. N'expliques el contingut. També n'has d'afegir l'opinió personal.
1.trata de que son arbres que lis agraderien ser llibres pero que mai u seran.
2.a mi m'agrada mes el primer que el segon.els segon no m'agradat tant.
Festegem el Dia del Llibre: de l'arbre al llibre, del llibre a la poesia
 |
| Hi ha arbres que mai seran llibres -il. Alireza Darvish- |
Acabem de llegir els darrers poemes de la nostra amiga poetessa Isabel Barriel i
els volem compartir amb tots vosaltres. La seva temàtica al voltant del
llibre ens han portat a algunes reflexions i preguntes -segur que a
vosaltres us en sorgeixen encara més-. Els llibres, en totes les seves
diferents formes i suports al llarg de la història, són un pilar
fonamental per a la nostra cultura, la nostra formació, el
desenvolupament personal i col·lectiu.
Els llibres i la lectura, són els protagonistes dels tres poemes infantils d'Isabel Barrielque us invitem a llegir.
De l'arbre al paper i del paper al llibre (al menys això era fins ara).
Els arbres són monuments vegetals de la naturalesa i han estat al llarg
de molts anys base de la nostra cultura escrita. Però no tots els arbres
acaben sent llibres. Quines històries no escrites encara amagaran?
Hi ha arbres que mai seran llibres,
hi ha arbres que guarden històries
entre el silenci i les queixes del tronc,
a l'ombra de les seves branques,
amagant sota terra les grans arrels...
Hi ha arbres que mai seran llibres.
Al llegir marquem la pàgina on s'aturem amb un punt, és un silenci que
respecta el ritme de la lectura. Cada lector i cada lectura tenen un
ritme diferent. Un punt de llibre o marcapàgines és fonamental per als
lectors.
L'harmonia de les lletres,
ritme del brodat sobre blanc,
punt de llibre,
marca, clau de pas.
 |
| Festa del llibre, festa de la lectura! -il. Paulina Morgan- |
Finalment, tots els lectors i lectores tenen un dia de festa especial,
el Dia del Llibre -23 d'abril- i això cal celebrar-ho de l' única manera
que sabem fer-ho els lectors: regalant o autorregalant-se llibres i
llegint.
El Dia del Llibre
Del núvol immens de les paraules
plouen sovint mots aïllats
sobre la terra fèrtil que has abonat.
Germinen versos,
poemes, contes i faules,
creixen històries,
creixen relats
i llegendes de temps passat...
I ara tens la collita al teu davant:
llibres que per Sant Jordi
els carrers dels pobles han inundat.
poemes, contes i faules,
creixen històries,
creixen relats
i llegendes de temps passat...
I ara tens la collita al teu davant:
llibres que per Sant Jordi
els carrers dels pobles han inundat.
dimecres, 22 d’abril del 2015
Una llegenda antiga sobre un drac...
Cançó del cavaller Sant Jordi
(Gabriel Janer Manila-Vicent Ferragut)
Damunt el cel veig un drac
brodat de foc,
un drac que guarda una jove
en estrany lloc.
Sos cabells creixen i creixen
per dins l'espai.
El drac no la deixa viure,
ni ara ni mai.
La jove porta un vestit
color de nard;
sobre la tela, pintades,
tres flors de card.
A la punta dels cabells
llenques de lluna
resplendeixen dins la nit
una per una.
Ben de pressa que la cerca
dins la gran vall
un jovençà valerós
en un cavall.
Travessa els llargs sementers,
la nit fa por,
una por fonda que crema
l'arrel del cor.-Cavaller, bon cavaller,
alerta al drac,
que s'amaga rere els núvols
ran d'aquest llac.
-No temeu, estelets, no,
no temeu ara,
que jo no tenc gens de por,
vull dar la cara.
El drac enfurit bramula,
treu foc pel nas,
cent llamps forcats resplendeixen
sota el seu pas.
-Cavaller, cavalleret,
ai, si t'aplega,
ja pots fer valent l'escut,
que el drac ofega!
-No temeu, que dins les mans
tenc una daga.
Ran d'aquest tall esmolat,
la mort s'hi amaga.
-Cavaller, cavalleret,
vés-te'n a casa.
-A casa, no hi vull anar
sense la dama.
A casa, no m'hi envieu,
que ella em reclama.
El cavaller, tan ardit,
entrà en batalla,
-el drac treia pels queixals
foc i metralla.
Res no atura aquell guerrer.
Les espasades
sobre el coll de l'enemic
cauen fiblades.
I el firmament s'omple de sang,
roja és la nit;
roses enceses que esclaten
talment un crit.
Sobre la fosca dels parpres
el drac és mort.
Quan repiquin les campanes
que toquin fort.
Que repiquin nit i dia
que és bon treball.
Pels sementers de la fosca
corre el cavall.
(Gabriel Janer Manila-Vicent Ferragut)
Damunt el cel veig un drac
brodat de foc,
un drac que guarda una jove
en estrany lloc.
Sos cabells creixen i creixen
per dins l'espai.
El drac no la deixa viure,
ni ara ni mai.
La jove porta un vestit
color de nard;
sobre la tela, pintades,
tres flors de card.
A la punta dels cabells
llenques de lluna
resplendeixen dins la nit
una per una.
Ben de pressa que la cerca
dins la gran vall
un jovençà valerós
en un cavall.
Travessa els llargs sementers,
la nit fa por,
una por fonda que crema
l'arrel del cor.-Cavaller, bon cavaller,
alerta al drac,
que s'amaga rere els núvols
ran d'aquest llac.
-No temeu, estelets, no,
no temeu ara,
que jo no tenc gens de por,
vull dar la cara.
El drac enfurit bramula,
treu foc pel nas,
cent llamps forcats resplendeixen
sota el seu pas.
-Cavaller, cavalleret,
ai, si t'aplega,
ja pots fer valent l'escut,
que el drac ofega!
-No temeu, que dins les mans
tenc una daga.
Ran d'aquest tall esmolat,
la mort s'hi amaga.
-Cavaller, cavalleret,
vés-te'n a casa.
-A casa, no hi vull anar
sense la dama.
A casa, no m'hi envieu,
que ella em reclama.
El cavaller, tan ardit,
entrà en batalla,
-el drac treia pels queixals
foc i metralla.
Res no atura aquell guerrer.
Les espasades
sobre el coll de l'enemic
cauen fiblades.
I el firmament s'omple de sang,
roja és la nit;
roses enceses que esclaten
talment un crit.
Sobre la fosca dels parpres
el drac és mort.
Quan repiquin les campanes
que toquin fort.
Que repiquin nit i dia
que és bon treball.
Pels sementers de la fosca
corre el cavall.
Llenca: Tros llarg i estret de paper o de drap.
Nard: Planta de la família de les agavàcies, bulbosa, de fulles linears, un xic carnoses.
Sementer: Part d'una terra de conreu en què se sembra d'una planta determinada.
1 Llegeix aquest poema, penja'l al teu blog i explica a través d'una redacció la història que narra
Aquest poema trata de que es veu un drac en el cel que te a una dama amb ell,que la dama te els cabells molt llargs i que cada vegada li estaba creixent,el drac lo que fa es no deixar viure a la dama i a ella no li agrada.Lo que pasa pasa despres es que be un cavaller en cerca de la dama que te secuestrada el drac ell el diu que esta preparat per lluitar contra ell.Ell treu el seu escut i el drac amb ganes de tirar-li foc,la dama li diu que se'n vagi a casa pero ell diu que no que ell no es fin que rescati la dama.El drac i el cavaller començen a lluitar el drac comença a treure de la seva boca foc a metralla no aturaba de treure foc,el caballer no es rindesc i lo que fa es agafar la seva espada i se li claba al drac ,la espada estaba recoberta de sang,ells dos es varen anar.es varen escoltar campanes amb la victoria diguent que el drac es mort.
El cau del drac
Aquí teniu un poema preciós de na Carolina Ibac per celebrar una diada tan especial com la de Sant Jordi! Amb una estructura ideal per aquest dia, no? Que passeu un bon dia de Sant Jordi i tengueu la sort de rebre un llibre i una rosa!
El cau del drac
El foc de sang púrpura és aquí.
Sento les flames que cremen per dins.
Les lletres formen satírics versos de bruixeria.
Les fogueres s’emporten els llibres amb bogeria.
No tot està dit. Hi ha més per dir sense dit.
La mà ja no escriu, tampoc la ploma.
La cal·ligrafia és ara una font.
La tinta és ara polsosa.
El drac ja és mort.
I també les roses.
I la princesa.
I l’heroi.
Ara
ja
no
som
res.
No
més
que
un
sol
fet
de
ser.
Amor
pur
i
net.
1. Fes el mateix amb aquest poema preciós que va escriure la nostra Carolina! Què imita la forma del poema?A una rosa.
2. Quines figures retòriques hi trobes? (metàfora, personificació...)
meàfora,personificacion,anafora,carigrafia.
3. Cerca un poema sobre Sant Jordi i el penges al teu blog acompanyat d'una imatge sobre el mateix.
3. Cerca un poema sobre Sant Jordi i el penges al teu blog acompanyat d'una imatge sobre el mateix.
dimecres, 15 d’abril del 2015
Comentari de poemes
Més poemes...
1. Cerca poemes que parlin sobre els següents temes: amor no correspost, tristesa, solitut, pau i alegria. Penja'ls al teu blog i comenta'ls. També has de penjar els que més t'hagin agradat a la pàgina del facebook, afentint-hi el teu comentari i una imatge adient.
aquest m'agrada perqu xerra sobre la pau en el mon.
aquest m'agrada perque xerra sobre que no troba l'amor i aixó es una espina clabada en el cor. 
aquest poema m'agrada perque sobre la soledad que hi ha en el mon 
aquest m'agrada perque alegre molt aquest poema
Subscriure's a:
Missatges (Atom)