divendres, 22 de maig del 2015

Interrogants i desigs

Interrogants i desigs

Quant de temps haurem d'esperar
perquè es desvetllin els nostres somnis,
vestits d'una felicitat cobejada
i amarats d’una dolça relació casolana?

Quant de temps haurem d'esperar
per deixar de veure pensaments vexats,
... llibertats anihilades, indecències disfressades,
aviors ignorades i dignitats exterminades?

Quant de temps haurem d'esperar
perquè ens deixin ser qui som,
i no haver de viure en un món inventat
pels que manen, amb el cor estressat?.

Quant de temps haurem d'esperar
per sentir la nostra terra lliure,
amb el rostoll sec i la fruita humida,
on es puguin recollir las llavors de la vida?.

Quant de temps hem d'esperar,
perquè no ens tornin a humiliar?
1. Comenta aquest poema. Explica amb les teves paraules el que diu.
Aquest poema trata de que una persona vol estar amb una altre i lo que volen es viure la seva vida,volen estar sols i disfrutar de la seva vida i no volen ser humiliades.
2. Fes una anàlisi mètrica del poema (Número d'estrofes i versos, tipus de rima).
Número d'estrofes:4estrofes.
Versos:18versos.
Rima:Asonant.
 
 3. Opinió personal.
La meva opinio sobre aquest poema es que m'ha agradat perque trata d'una parella que volen viure la seva vida i estar feliços.

dimecres, 20 de maig del 2015

ENTRADA LLIURE

Motociclisme:Mundial de Francia 2015

Resultado de imagen de motogp le mans 2015Resultado de imagen de motogp le mans 2015 

En el gp de francia estubo muy disputado las carreras en las tres categorias:en moto3 ganaron tres italianos y no hubo ningun español los ters italianos fueron:Fenati,Bastianini y Bagnaia
En Moto 2 se lo llevo el suizo Thomas Luthi mientras que los españoles se cayeron y por Último en Motogp se lo llevo el mallorquin Jorge Lorenzo por delante de Valentino Rossi y Andrea Dovizioso mientras que Màrquez quedo 4 en la carrera y tambien volvio al campeonato Dani Pedrosa que quedo en 17 posicion pero se cayo se levanto y acabo la carrera con la mano lesionada pero hizo una buena carrera y ahora viene el gran premio de Italia:Mugello.
Comenta quinze dels trenta-tres refranys sobre el sol que tens a continuació, explica el seu contingut i diguès per què t'han cridat l'atenció. 


                                               Dites populars i refranys del sol


Sembla que per fi el sol comença a prendre possessió del temps (ganes tenim) i que la primavera campi realment per tot arreu. Després d'aquest llarg hivern necessitam ja l'escalfor del sol. Per a donar-li la benvinguda, he seleccionat un grapat de dites i refranys d'aquest astre.

Dites populars i refranys del sol

Aigua de juliol encén el sol
Si plou en aquest mes, la collita serà bona
Al juliol, trau les garbes al sol
 Convé que perden humitat perquè no es podrisquen
 Al mes de Juliol, a l'era hi fa bon sol
La sega i la batuda són els treballs agrícoles més durs per a humans i bèsties, perquè els cereals es fan en grans espais
Any de sol, any d'alegria
Les penes, com les ferides, se'n van o dolen menys els dies assolellats, que alegren l'esperit i cicatritzen
Bon sol per Sant Jordi i Sant Marc i podràs veure el vi a raig
Bon Sant Jordi i Santa Creu, hi haurà vi per tot arreu
Corona de sol mulla els pastors, corona de lluna pastors eixuga
Els halos solars o parhelis són anunci de pluja, mentre que els halos lunars són un clar
 Crema més el sol d'Abril que el de tot l'estiu
Quan canta el mussol pel Gener, és que més fred
De l'aigua d'octubre i de sol de maig, naix el blat

Del sol d'hivern i de núvols d'estiu, enganyats eixiu
 Adverteix que són enganyosos perquè l'un no calfa i l'altra no és persistent
El sol de març porta refredats
 El sol de març perjudica les persones
El sol de juny estalvia llum
 El sol ha sortit i ha fet cluc, no pensis, pagès, en res d'eixut
El sol de Març es nota set anys a la cara
 En aquesta època, el sol no crema i es treballa bé al camp
El sol ha sortit i ha fet cluc, no pensis, pagès, en res d'eixut
 Sembla que per fi el sol comença a prendre possessió del temps
El sol, a l'hivern enmadrat, es lleva tard i s'acotxa avia.
  Sembla que per fi el sol comença a prendre possessió del temps
En presència del sol, poca llum és gresol
 Hivern molt assolellat, estiu molt ventat
Hivern molt assolellat, estiu molt ventat

Pel Juny, molt sol i molta son
 És l'època ideal per al treball al camp de sol a sol
Pel juliol, pobres dels que estan al sol 
Pel juliol, set i suor. Pel juliol, beure, suar
Per l’advent, posa’t al sol i guarda’t del vent
Per l’Octubre, fuig de l’ombra i busca el sol
Pluja d'Abril i sol de tardor, solen fer l'any millor
Quan el sol es pon amb capa, de tres dies no se'n escapa
Quan plou i fa sol, passeja el caragol
Quan surt el sol, surt per a tothom
Qui té sol, que més vol?
Rojor al vespre, sol a la finestra
Sol blanc, senyal de fang
Sol de febrer, emmascara com un calderer
Sol eixint, Déu ens do un bon pensament
Sol i aigua, temps de Març
Sol matiner no dura dia sencer
Sol que pica, aigua segura
Vent de llevant, sol triomfant

divendres, 15 de maig del 2015

Poemes visuals i poemes objecte


 
    1. Explica el que és un poema objecte i un poema visual. a quina època i moviment pertanyien? Quins són els seus principals autors? Què pretenien explicar?
La poesia visual no ha estat inventada al segle XIX, va ser joan brossa
pertenien explicar un poema amb una imatge

    2. Publica 5 poemes visuals i 5 poemes objecte que trobis per internet.
 Resultado de imagen de 5 poemas visualesResultado de imagen de 5 poemas visualesResultado de imagen de 5 poemas visualesResultado de imagen de 5 poemas visuales
Resultado de imagen de 5 poemas visuales Resultado de imagen de 5 poemes objecteResultado de imagen de 5 poemes objecteResultado de imagen de 5 poemes objecteResultado de imagen de 5 poemes objecteResultado de imagen de 5 poemes objecte

   3. Inventa un poema visual i un poema objecte
 Resultado de imagen de 5poemes objecteper ser els millors.
EL SUBSTANTIU-GÈNERE (EXPLICACIÓ TEÒRICA)




A) Generalment s'afegeix una -a al masculí

nét - neta
fillol - fillola
idoni - idonia

De vegades l'última consonant es modifica:

(p--ba) llop - lloba
(t--da) nebot - 

serf - SERF
(s--ss) gos - gossa
(u--va) jueu -JUEVA
 (l--l·la) Marcel - Marcel·la

B) Els substantius acabats en -e, -o, -u àtones solen fer el femení canviant aquestes vocals per -a:


pediatre - PEDIATRA

alumne - ALUMNA
monjo -
MONJA
 verro - verra
Andreu -
Andreva 
reu - reu


C) En alguns casos s'afegeix al masculí les terminacions -na, -ina, essa:


orfe - òrfena
cosí - cosína
heroi -
heroina
Angel - Angelina
tigre -
tigressa
abat - abatessa


D) Alguns tenen unes terminacions pròpies:


(or--riu)
actor - actriu
emperador -
emperatriu


(òleg--òloga)
sociòleg - sociòloga
filòleg -filòloga


E) masculí a partir de femení:

bruixa-bruixot

 dida - dida


F) Masculins i femenins amb arrel diferent:

amo - mestresa
marrà -
marrà
ase - somera
boc - cabra
gendre - nora
cavall - euga

G) De vegades la mateixa forma serveix per designar els dos gèneres:


acabats en:

(-aire) el/la cantaire
(-ista) el/la modista
(-cida) el/la parricida
(-ta) el/la gimnasta


altres d'una sola terminació, molts dels quals provenen d'adjectius:

noble
jove
salvatge
màrtir
conserge

el mar - la mar
un art - una art
el vessant - la vessant


H) Noms d'animals que són invariables:

el rossinyol mascle - el rossinyol femella
la sargantana mascle - la sargantana femella
la serp mascle - la serp femella





I) Substantius que canvien de significat segons el gènere, fes una frase amb 5 de cada grup:


el canal (riu)el canal sona molt fort cuant cau.
la canal (canonada, conducte)

un editorial (article)
una editorial (empresa)un dia varen fer una editorial sobre motos.

el fi (objectiu)aquell home te el fi de treballar un altre vegada.
la fi (finalitat)

el llum (aparell)
la llum (claror)feia tanta fosc que varen encendre la llum.

un ordre (contrari de desordre)
una ordre (manament)em varen donar una ordre per anarme.
el planeta (astre)el planeta terra esta repet de vida.
la planeta (destí d'una persona)

el son (dormida, fer un son)
la son (ganes de dormir)la son m'empedeix estar despert.
el terra (sòl, paviment)vaig plantar una planta el terra.
la terra (tots els altres sentits)

el clau (de clavar)
la clau (d'obrir i tancar)vaig trobar la clau de ca meva

el còlera (epidèmia)
la còlera (ira, ràbia)la còlera es va apoderar de mi.
el pols (batec)
la pols (partícules)

el pudor (modèstia)
la pudor (mala olor)despres de educacio fisica tinc la pudor.
el vall (excavació, fossat)
la vall (depressió entre muntanyes)




J) Sovint s'usen malament:


Són masculins:

els afores
un anell
un aventatge
el compte
el corrent
el costum
el deute
el dupte
un escafandre
els espinacs
un estratagema
el front
el titella
un interviu
el llegum
el lleixiu
el marge
un ordre (religiós)
un orgue
el pebre
el pendent
el senyal
els tèrmits (insectes)


Són femenins:

una amargor
la claror
una esplendor
una olor
la remor
la resplendor
la suor
una allau
una anàlisi
una àgape (àpat d'amics)
una àncora
una au
una aroma
la cercavila
la dent
la marató
la nespra
les postres
la síncope (pèrdua de consciència; LIN pèrdua d'elements fonològics)
la síndrome
la sida
la frescor

divendres, 8 de maig del 2015

Crea...




                1. Escriu una història on apareguin els següents personatges: un llibre, una capsa
 màgica, un nin i una ovella. Imaginació al poder!

Había una vegada un nin que estaba a ca seva aburrit i lo unic que se dedicaba era estar tancat en la seva habitació veient la televisio o escoltant música.Un dia els padrins de aquest nin el varen cercar per anarse al seu foravila.Quan va arribar al foravila dels seus padrins lo primer que va fer es donar-li un peto al seu padri i un altre a la seva padrina.El seu padri tenia recaudat diners de fa anys i el padri li va dir si volia anar amb ell que s'ananaba a comprar una ovella.Ells dos es varen anar a comprar-la ,quan ja la tenien es varen tornar al foravi-la que ja quedaba poc per l'hora de dinar,el nin es va quedar a dina amb els seus padrins i es va quedar a dormir alla.Al dia següent el varen dur a ca seva i si li va ocorrir d'anar al sotan de ca seva quan va obrir la porta del sótan va encontrar una capsa magica que contenia un llibre.I lo últim que va fer aquell nin es arribar a ca seva tancar-se a la seva habitació i llegir-lo amb ganes.

Els diferents tipus de famílies

 1. Resumeix el text Els diferents conceptes sobre la família.

  Darrerament el concepte de família ha esdevingut objecte de polèmica, amb molta presència als mitjans de comunicació i opinions i manifestacions de signe oposat.




                         2. Fes un comentari personal sobre l'escrit. Què en penses? Creus que un infant és més feliç en una família tradicional? Raona la teva resposta.

Esta be.Trop que esta be el contest.Jo crec que l'infant esta feliç amb la família que te.

 



                         3. Creus que el lloc on es viu influeix en tenir un tipus de família o un altre? (Barri, ciutat, país...). Argumenta la teva resposta.

Crec que de tipus de familia.Perque es xerra de les families que tenen problemes i despres solucionen els problemes.
                         4. Exposa quin és el teu ideal de família i explica per què.

Per a mi es la meva familia es ideal perque no passa res de dolent tot es bo en la meva família.


          Els diferents conceptes sobre la família

 
Darrerament el concepte de família ha esdevingut objecte de polèmica, amb molta presència als mitjans de comunicació i opinions i manifestacions de signe oposat.

Un dels últims episodis d'aquesta polèmica va escaure's el 27 de gener de 2008, arran d'un acte al Palau de Congressos de Barcelona que aplegà cinc mil assistents en defensa de la dita família tradicional, acte contestat fora del recinte per un grup que cridava consignes en favor de la llibertat sexual, del matrimonis homosexuals i del dret d'avortament.

Promogut per algunes entitats cristianes, l'aplec del Palau de Congressos no va estalviar crítiques als governs català i espanyol, similars a les expressades en la manifestació feta a Madrid el mes de desembre de l'any passat en favor de la família cristiana (l'havia convocat l'arquebisbat d'aquella ciutat). Tots dos actes compartien una mateixa idea de fons: que els poders públics volen arraconar la família tradicional, segons que es desprèn de la llei que regula el matrimoni homosexual, de la que agilita el divorci i de l'assignatura d'educació sobre ciutadania...

Contra aquesta idea, hom argumenta que hi ha models familiars diversos, i que el reconeixement legal d'aquesta diversitat no va contra ningú, sinó que es limita a tenir en compte la pluralitat de fet de la societat.

De la família a les famílies

 Les dades de l'IDESCAT il·lustren la diversitat de models familiars.Sigui com sigui, el cas és que la diversitat de models familiars és inqüestionable. La família tradicional, de pares casats amb fills, continua predominant, però és contrarestada per la proliferació de llars unipersonals, famílies monoparentals (pare o mare amb fills), parelles de fet, parelles sense fills, unions homosexuals, llars compartides... Segons dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (IDESCAT), durant el període 1991-2001 les parelles de fet van passar del 4,48% al 8,68%; les llars unipersonals, del 13,59% al 20,93%; les llars monoparentals, del 8,18% al 8,47%; les parelles sense fills, del 20,88% al 22,41%; en canvi, les famílies amb fills van passar del 52,11% al 40,95%.

El cas de Barcelona...

 El 2001 les llars barcelonines de famílies amb fills sumaven el 30%.Aquesta tendència a la baixa de la família tradicional és més accentuada a Barcelona, segons l'estudi 'Evolució i tendències de les llars, les famílies i les persones a la ciutat de Barcelona'. El 2001 les llars barcelonines de famílies amb fills sumaven poc més del 30%, tan sols quatre punts més que no les llars unipersonals, les que més havien augmentat d'ençà del 1991. Les parelles sense fills ranejaven el 20%; les mares amb fills eren el 7,65%; i els pares amb fills, l'1,49%.

...i, especialment, d'alguns barris

Les llars unipersonals són les primeres a la Ciutat Vella, Gràcia i l'Eixample.Més encara: les llars unipersonals superaven les de pares amb fills als districtes de la Ciutat Vella, Gràcia i l'Eixample, amb percentatges de més del 30% en tots tres casos. L'estudi també exposa que el 2002 els casaments civils van ultrapassar els casaments religiosos, fet general a Catalunya dos anys més tard (el 2004 el 60% dels casaments de Barcelona foren civils).