La nit de nadal

La nit de nadal

Nit de Nadal, poesia en família

Nit de Nadal

(Guerau de Liost -Jaume Bofill i Mates-)

 La gent reposa

colgada al llit.

El llop no gosa

moure brogit.

D'un vell estable

mal ajustat

la llum eixia.

Fuig el diable.

La nit és dia.

Jesús és nat.

El bou recula

poquet a poc.

"Decanta't, mula,

per fer-li lloc".

Oh meravella!

Penja una estrella

de l'embigat.

Les profecies

són aquests dies.

Jesús és nat.

La neu afina

xòrrecs avall.

Canten el gall

i la gallina.

Els àngels broden

el cel d'estrelles.

Els pastors roden

amb vestits nous

perdent els bous

i les esquelles. 

La il·lustració és de Sylvia Vivanco. 

   1. Resumeix el poema.
Pue lo primer diu que el  no gossa,la gent esta reposant diu que miren al cel i que la nit ja s'acababa que el sol ja surtia.

  2. Cerca més poemes sobre la nit de nadal i els penges al teu blog amb imatges representatives

La Nit de Nadal no sé què té,

És una nit màgica, és una nit tendra.

El fratern Nadal no sé què té,

Una nit de retrobament, una nit d’acollida.

L’esperit de Nadal ens agermana,

En una nit de joia, una nit d’esperança.

És, doncs, aquesta Santa Nit,

Una vetlla al voltant d’un pessebre,

Una vetlla de presents i records,

Una vetlla sota una nit il·luminada

d’un espurnall de sincers desitjos

de felicitat, pau, amor i esperança.

Comentari poètic

Comentari poètic

Invierno en la ciudad: nos abrigamos con poesía / Hivern poètic a la ciutat

No, encara no estem a l'hivern, però ja fa molt de fred. Les matinades s'omplin de gel i sortir al carrer ens fa molta mandra. Cal abrigar-se molt, de cap a peus, i ficar-se un bon abric, suau i calentet, amb poesia.

Invierno en la ciudad

(José María Plaza)

Uf, qué noche helada.

Hace tanto frío

que no sé si es mío

el pie del final.

Yo no siento nada;

lo toco, lo tocas

y si te equivocas,

a mi me da igual.

Hace tanto frío

que hasta la mirada

tirita, asustada,

¡se va a congelar!

La il·lustració és de Danielle Arbour.

      1. Resume el poema. Pues el poema trata de que dice que aun no estamos en hinvierno,peró ya se nota el frio y lo que hay que hacer es abrigarse bien y dice que la mirada le tirita (tiemblan)del frio.

      2. Tema del poema.Es un tema de l'hivern

      3. Analiza formalmente el poema (número de versos, rima, etc...)Versos:7

Rima:Asonante.Estrofes:4

     4. Opinión personalEste poema me a gustado mucho porque habla de ya se nota el frio y que ya nos tenemos que abrigar.

Descripció

Descripció

            1. Fes una entrada lliure.
El motociclisme es un esport que a mi m'agrada que trata de que es fer competicions,fer carreres,anar amb s'ha moto a qualque puesto del món però també es perillos.Es un esport que m'agrada però també perillos.

           2. Omple el teu blog d'imatges nadalenques (6) i les descrius.

 

Bueno en aquesta imatgedescriu de que ja deixen els regals els nins petits amb aquella cara de content.

En aquesta imatge ens descriu que ja a arribat la nadal i els arbres estan plets de neu.

En aquesta imatge ens descriu que celebram el nadal amb la nostra família.

En aquesta imatge ens descriu que ja començam a decorar l'arbre de Nadal. 

 

En aquesta imatge per mi lo que descriu es que com ja es Nadal podem fer galletes amb decoració de Nadal.

 

 

En aquesta imatge ens descriu que apart de que es Nadal tambe disfrutar dels ultim dies de l'anyque de poc es any nou.

BON NADAL.FELIÇ ANY NOU

Nadal...

Nadal...

    

   
                1. Fes una entrada sobre el que esperes d'aquest nadal: el que faràs, on aniràs, amb qui et reuniràs, etc. Pues lo que fare en Nadal sera anar amb els meus pares a comprar el regal de la meva germana,també el meu,etc...Encara no tin clar on anar al foravila dels meus padrins,visitar als meus tios,etc...Em reunire amb la meva família cosins,padrins,etc...

                2. Escriu una carta als teus pares... què els demanaries?Querido papa y mama a mi ya no importa nada porque con todo los regalos que me habeis dado desde todos estos años ya esta me comformo con lo que tengo.A mi me gustaria estas navidades celebrar las navidades con vosotros y divertirme.

   
                3. Escriu la teva nadala preferida.La meva nadala preferida es la que me cantaba la meva padrina i es diu Navidad dulce Navidad.

Educació per al consum

Educació per al consum

 

   Aquests dies m'he interessat per tot tipus d'escrits que parlaven sobre l'educació per al consum responsable i m'han fet reflexionar molt. Sempre m'he trobat amb poques eines per a transmetre una bona educació per a un consum responsable i, sempre va bé escoltar altres veus que ens ajudin a fer-ho.

                   Segons Jaume Torroella, pedagog, la crisi actual és una bona oportunitat per tornar a accentuar des de l'escola els valors del consum responsable. Podem fer servir aquesta crisi per a millorar el nostre desenvolupament personal i social, i per tornar a donar valor a les persones i a les coses. També s'ha de fer des de la família, evidentment.

                   L'interessant de tot això seria que les persones tenguéssim una capacitat d'autonomia per decidir en tots els sentits, i també en el del consum, però si ja és difícil aconseguir-la en el món adult, imaginau-vos si ho ha de ser en el món dels infants. 

                  La solució que Torroella dóna a tot això és que hauríem d'educar els nostres fills i/o alumnes des de la "cultura del saber què vull", no només des de la "cultura de l'esforç", que també és molt necessària.  S'ha de donar autonomia a l'educand perquè pugui prendre decisions, d'acord amb la seva edat. D'aquesta manera, es genera en ell una entitat sòlida. Tot això li despertarà valors com la responsabilitat i la participació.  És important comunicar-li indirectament, també, que el tenim en compte i això és una mostra ferma d'estimació.

                 Tot això no són fòrmules màgiques, sinó simples reflexions que poden ajudar-nos a millorar com a educadors. M'ha semblat molt interessant pensar en aquesta "cultura de saber què vull", ja que ens pot ajudar a no caure en les manipulacions televisives de la publicitat o en el materialisme, en el voler acumular i no només en el voler alguna cosa.

                 Ara que arriba el Nadal, serà interessant tenir tot això en compte i triar bé els nostres regals per als més petits, també serà interessant equilibrar-ne la quantitat.

   1. Fes-ne un resum.Trata de que xerren sobre l'educació dels nins,també xerra sobre que ja arriba nadal i que em de triar el regal apropiat per els petits,etc...

  2. Tema.Sobre la educació
   3. Escriu deu verbs que hi surtin, deu noms, deu adjectius i els adverbis que hi trobis.

10adjectius:Pedagog,d'autonomia,l'esforç,decisions,sòlida,estimació,màgiques,manipulacions,materialisme,regals.
 10Noms:Jaume,escola,família,torroella,fills,alumnes,educadors,televisives,publicitat,Nadal.
10Verbs:responsable,accentuar,personal,social,autonomía,món,educar,cultura,decisions,sòlida.
10Adverbis:l'escola, coses,en,sentits,món adult,cultura,l'educand,valors,és.

Diürn o nocturn?

Diürn o nocturn?

Quin és el millor moment del dia per a tu? Matí, migdia, horabaixa o nit?  Justifica la teva resposta i penja una imatge adient amb el moment del dia que més t'agradi, també un poema.

El meu és el moment del descans, de gaudir de la família i de la comunicació amb aquesta... En definitiva, el moment de descansar.

                                

  CUES D'ESTELS 
Cues d'estels  que baixen fent uns tels  que creixen com els pèls  que naixen com arrels  del nostre cos.  Així com flors. 
Cues d'estels.  S'ajunten els espais.  

                 Ovidi Montllor
                                                                     
LLUNA ESTIMADA 
Lluna blanca, carona trista,  la llum de l'alba te fa petita,  lluna, lluna, lluna de l'alba,  digue'm què esperes per anar a dormir. 
Jo sé què esperes, lluna coqueta:  algú que et faci d'acompanyant,  que et digui coses a cau d'orella  i et prengui el rostre en les seves mans. 
Lluna blanca, carona trista,  la llum de l'alba te fa petita,  lluna, lluna, lluna de l'alba,  digue'm què esperes per anar a dormir. 
Jo sé què esperes, lluna bonica:  vols que m'arribin els teus perfums  i amb els teus ulls plens de melangia  vols emportar-te'm molt lluny, molt lluny. 
Lluna blanca, carona trista,  la llum de l'alba te fa petita,  lluna, lluna, lluna de l'alba,  digue'm què esperes per anar a dormir. 
Jo sé què et passa, lluna estimada:  el teu cor es va enamorar de mi  pro tu ets al cel i jo estic en terra  i no veus camins que ens puguin unir.  Però, oh!  no et desesperis, pàl.lida lluna,  jo sé un camí que podràs seguir:  va fins la vall, entre les muntanyes,  i ajeu-te al riu que ell et durà aquí. 
Lluna blanca, carona trista,  la llum de l'alba te fa petita,  lluna, lluna, lluna de l'alba,  en lloc d'anar-te'n, vine aquí amb mi.                            Pau Riba  

M'ESTIM LA NIT 
Demà no tinc feina  i tal vegada em desperti tard.  M'estim la nit,  perquè sé que tothom dorm  i que el carrer baixa buit de silenci.  M'estim la nit,  perquè de dia no es veuen les estrelles  ni se sent el soroll dels camions del fems.  M'estim la nit,  perquè la nit és somni,  i el somni és...  és un llac d'aigües cristal•lines  on els cignes marxen cap al sol  i els xiprers siulen tranquils  vora una tomba oblidada.  M'estim la nit,  perquè la nit pot ser dia.                              Pau Riba

Horabaixa.M'agrada perque no tinc res que fer estic amb s'ha meva família.I em puc divertir en lo que queda

de dia.

Ahora quiero amar algo lejano...
Algún hombre divino
Que sea como un ave por lo dulce,
Que haya habido mujeres infinitas
Y sepa de otras tierras, y florezca
La palabra en sus labios, perfumada:
Suerte de selva virgen bajo el viento...

Y quiero amarlo ahora. Está la tarde
Blanda y tranquila como espeso musgo,
Tiembla mi boca y mis dedos finos,
Se deshacen mis trenzas poco a poco.

Siento un vago rumor... Toda la tierra
Está cantando dulcemente... Lejos
Los bosques se han cargado de corolas,
Desbordan los arroyos de sus cauces
Y las aguas se filtran en la tierra
Así como mis ojos en los ojos
Que estoy sonañdo embelesada...

Pero
Ya está bajando el sol de los montes,
Las aves se acurrucan en sus nidos,
La tarde ha de morir y él está lejos...
Lejos como este sol que para nunca
Se marcha y me abandona, con las manos
Hundidas en las trenzas, con la boca
Húmeda y temblorosa, con el alma
Sutilizada, ardida en la esperanza
De este amor infinito que me vuelve
Dulce y hermosa...